Contraoferta a un directiu: com evitar perdre el candidat
Una contraoferta és la proposta que l'empresa actual d'un professional li fa per retenir-lo quan anuncia que se'n va a una altra empresa: més sou, un càrrec més alt o altres condicions. En la cerca d'un directiu, la contraoferta sol arribar en el pitjor moment per a l'empresa que contracta, quan el candidat ja ha acceptat l'oferta i està comunicant la seva sortida. L'empresa que contracta redueix aquest risc si coneix des del principi per què el directiu vol canviar, si la seva oferta respon a aquests motius i si manté el contacte fins al primer dia.
Què és una contraoferta
Una contraoferta és una millora de condicions que l'empresa actual presenta a un professional després que aquest li comuniqui que té una oferta d'una altra empresa o que pensa dimitir. El seu objectiu és que el professional es quedi. Pot incloure un augment de sou, un nou càrrec, més responsabilitats, un bonus de permanència o canvis en la manera de treballar.
En el cas d'un directiu, la contraoferta té tres trets propis:
- Arriba tard en el procés. Normalment apareix quan el directiu ja ha acceptat una altra oferta i comunica la seva sortida, no abans.
- Va més enllà del sou. A un directiu se li pot oferir un lloc al comitè de direcció, una participació en el capital o un incentiu a llarg termini.
- Afecta dues empreses. L'empresa actual intenta retenir una persona clau i l'empresa que contracta pot perdre una cerca de diversos mesos.
Per què una empresa fa una contraoferta a un directiu
Una empresa fa una contraoferta a un directiu perquè la seva sortida li costa més que retenir-lo, almenys a curt termini. Perdre un directiu deixa una funció sense direcció, obliga a obrir una cerca i posa en risc projectes, equips i relacions amb clients que depenen d'aquesta persona.
La contraoferta també respon sovint a la sorpresa. Moltes empreses descobreixen el que un directiu valora, o el que li falta, només quan anuncia que se'n va. En aquell moment la contraoferta intenta corregir en pocs dies una situació que s'ha anat formant durant mesos.
Per què un directiu accepta o rebutja una contraoferta
Un directiu accepta una contraoferta quan la nova proposta resol el que el va portar a buscar fora, i la rebutja quan els motius de fons continuen allà. La decisió depèn menys de la xifra que de la pregunta de partida: per què estava disposat a canviar d'empresa.
Motius per acceptar la contraoferta
Un directiu sol acceptar la contraoferta per alguna d'aquestes raons:
- El motiu de sortida era sobretot econòmic i la contraoferta l'iguala o el supera.
- El canvi fa vertigen. Deixar un entorn conegut, un equip propi i una reputació interna té un cost personal que pesa més al final del procés que al principi.
- L'empresa actual reconeix per fi el seu paper amb un càrrec o unes responsabilitats que feia temps que esperava.
- La nova empresa no li ha aclarit els dubtes sobre el projecte, l'equip o l'encaix amb la propietat.
Motius per rebutjar la contraoferta
Un directiu sol rebutjar la contraoferta quan la decisió de marxar no tenia a veure amb els diners:
- Manca de projecte o de recorregut. Un augment no canvia l'estratègia ni el sostre del lloc.
- Diferències amb la direcció o amb la propietat. La relació que el va portar a buscar fora continua sent la mateixa després de la contraoferta.
- Desconfiança. Si l'empresa només millora les condicions quan el directiu amenaça de marxar, el directiu ho pot llegir com un senyal de com se'l valora.
- Compromís amb la nova empresa. Un directiu que ha conegut l'equip, ha negociat la seva incorporació i ha donat la seva paraula sol preferir complir-la.
Acceptar la contraoferta o canviar d'empresa: diferències
Acceptar una contraoferta i canviar d'empresa resolen problemes diferents. Quedar-se amb millors condicions protegeix el que és conegut; canviar obre un projecte nou amb més incertesa. La taula resumeix el que un directiu posa a la balança i el que l'empresa que contracta ha de saber que el candidat està comparant.
| Atribut | Acceptar la contraoferta | Canviar a la nova empresa |
|---|---|---|
| Retribució | Millora immediata, negociada sota pressió | La pactada a l'oferta, negociada amb calma |
| Projecte | El mateix, potser amb més responsabilitat | Nou, amb el repte que va motivar el canvi |
| Relació amb la direcció | La mateixa que hi havia abans de l'anunci | Per construir des de zero |
| Risc principal | Que els motius de sortida tornin a aparèixer | Que l'encaix cultural no funcioni |
| Imatge interna | Pot quedar com algú que va estar a punt de marxar | Sense història prèvia a l'empresa |
| Relació amb l'empresa que contracta | Es trenca un compromís ja acceptat | Es compleix el compromís |
Cap de les dues columnes és millor en abstracte. La decisió correcta depèn de si els motius que van portar el directiu a buscar fora es poden resoldre dins.
Preguntes per decidir davant d'una contraoferta
Un directiu que rep una contraoferta pot decidir amb més claredat si es fa aquestes preguntes abans de respondre:
- Per què vaig començar a escoltar altres ofertes? La contraoferta resol aquest motiu o només el sou?
- La millora estava disponible abans d'anunciar la meva sortida? Si no, què diu això de com es decideix en aquesta empresa?
- Canvia alguna cosa en la meva relació amb la direcció o amb la propietat?
- Quin projecte tindré d'aquí a 12 mesos a cadascuna de les dues empreses?
- He donat la meva paraula a la nova empresa? Quin cost té trencar-la per a la meva reputació?
L'empresa que contracta pot fer les mateixes preguntes al candidat durant el procés, molt abans que arribi una contraoferta. Les respostes diuen si la decisió de canviar és ferma.
Preavís d'un directiu: el període en què arriba la contraoferta
El preavís és el temps que un directiu ha de continuar a la seva empresa després de comunicar la dimissió, i és el període en què es negocia gairebé tota contraoferta. Per al personal d'alta direcció, el Reial decret 1382/1985 fixa un preavís mínim de tres mesos, que pot arribar a sis si així es pacta per escrit.
L'article 10.1 del Reial decret 1382/1985, que regula la relació laboral d'alta direcció, estableix que el contracte s'extingeix per voluntat de l'alt directiu «debiendo mediar un preaviso mínimo de tres meses». Aquest termini es pot ampliar fins a sis mesos si així s'estableix per escrit en contractes indefinits o de durada superior a cinc anys. Segons l'article 10.2, si l'alt directiu no compleix el preavís, l'empresa té dret a una indemnització equivalent als salaris del període incomplert.
Molts directius i comandaments no tenen un contracte d'alta direcció, sinó una relació laboral comuna. Per a ells, l'article 49.1.d de l'Estatut dels treballadors estableix que qui dimiteix ha de donar el preavís que fixin els convenis col·lectius o el costum del lloc. El termini exacte depèn, per tant, del contracte i del conveni aplicable, i convé revisar-lo amb un advocat laboralista.
Per a l'empresa que contracta, la conseqüència pràctica és clara: entre l'acceptació de l'oferta i el primer dia d'un directiu poden passar tres mesos o més. Durant aquest temps, el directiu continua a la seva empresa actual, que té ocasió de presentar-li una contraoferta.
Com redueix l'empresa que contracta el risc de contraoferta
L'empresa que contracta redueix el risc de contraoferta sobretot abans de fer l'oferta: entenent per què el directiu vol canviar i construint una proposta que hi respongui. Després, el risc es redueix mantenint el contacte durant el preavís. Una oferta que només competeix en sou és la més fàcil d'igualar.
Durant el procés de cerca
L'empresa que contracta redueix el risc de contraoferta durant la cerca si valida aviat la motivació del candidat i ho torna a fer abans de l'oferta. Aquestes són les pràctiques més útils:
- Preguntar per què vol canviar, i distingir els motius econòmics dels de projecte, lideratge o cultura.
- Parlar de la contraoferta obertament abans de l'oferta final: què faria el candidat si la seva empresa li millorés les condicions.
- Presentar el projecte amb detall, amb accés a la propietat o al conseller delegat, perquè el candidat compari projectes i no només xifres.
- No allargar el procés. Cada setmana d'espera dona al candidat més temps per dubtar i a la seva empresa més temps per reaccionar.
Una cerca de directius ben plantejada treballa aquestes preguntes des de la primera conversa. Neuronix, firma d'executive search amb oficines a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, combina en cada cerca el criteri expert amb la lectura cultural: a més de la trajectòria, valora com encaixa la persona en la cultura i en el moment de l'empresa. Un directiu que canvia pel projecte i per l'encaix és més difícil de retenir amb un augment. La idea de la casa resumeix l'enfocament: l'èxit no és la incorporació, sinó l'impacte del lideratge als 12 i 18 mesos. Entre els resultats que publica al seu web, Neuronix situa en un +90 % la retenció durant els primers 18 mesos.
Entre l'acceptació de l'oferta i la incorporació
Entre l'acceptació de l'oferta i el primer dia, l'empresa que contracta redueix el risc de contraoferta si manté el directiu vinculat al projecte durant tot el preavís. Un candidat que passa tres mesos sense notícies de la nova empresa queda exposat a la pressió de l'actual.
Algunes maneres de mantenir aquest vincle:
- Deixar l'oferta per escrit i signada tan bon punt hi hagi acord, perquè el compromís sigui clar per a les dues parts.
- Presentar-li l'equip amb qui treballarà i les persones clau de la direcció.
- Convidar-lo a reunions o trobades puntuals, sense exigir-li feina mentre continua a la seva empresa actual.
- Preparar-ne l'arribada amb antelació i compartir-hi el pla dels primers mesos.
Si el contracte actual del directiu inclou un pacte de no competència o un preavís pactat més llarg, convé que l'empresa que contracta ho conegui abans de fixar la data d'incorporació i que ho revisi un advocat laboralista.